dijous, d’octubre 23, 2008

Avui, dues cites


 A les 19 h., a la Universitat Pompeu Fabra
Aula 13.001 (edifici Ramon Turró)

"Encara la poesia."
Conversa amb Carles Torner i Jaume Subirana
Presentació i moderació: Manel Ollé






I a les 23:05 al Canal 33

Convidats: Baltasar Porcel i Carles Torner.

Emili Manzano parla amb l'escriptor Baltasar Porcel de la seva última novel·la, "Cada castell i totes les ombres", i fa un repàs del que ha estat l'última
Fira de llibre de Frankfurt amb Carles Torner, poeta, autor del llibre "La núvia d'Europa" i cap de l'àrea d'humanitats i ciències de l'Institut Ramon Llull.

dimarts, d’octubre 21, 2008

La resposta de Drago Jančar


La poesia no és un univers on cada sentit simple pugui o degui ser traduït en llenguatge comú. Destraduir Europa és un poema escrit a diferent nivells, la principal metàfora hi és subterrània, literària: geografia oculta: Torner diu --o més ben dit Bashkim en el seu poema diu:
quina geografia oculta
recorre els versos que ara escric.

Aleshores el poeta agafa la pala, es posa el casc d'espeleòleg, encén la lot dels salms i comença a anar cap al fons, més fondo, més... i el que hi troba no és cap paisatge plaent: memòries de les nostres violències, els taüts de Vukovar i Srebrenica. No es tracta pas del que resta d'una història llunyana, no és arqueologia, sinó que és motiu de meditació humana i de compassió per part d'un poeta sensible. Però a l'exterior, a la superfície, damunt la terra, el dia és assolellat: és un dia plaent, la llum és generosa, un diumenge d'agost.

Un altre poeta, Adam Zagajewski, ha copsat en un llibre el títol Mística per a debutants i comença a escriure la seva reflexió en un petit, senzill moment de la història contemporània d'Europa:
i el xiuxiueig de les converses d'intimidats turistes
de l'Europa de l'Est, que ara en diuen Central,
(...)
i el sistemàtic, lent crepuscle
esborrant els contorns de cases medivals
(...)

Dos poetes s'han tobat, un poema es submergeix en l'altre, de sobte som fora del temps i la geografia, som en un paisatge de símbols i de metàfores, i estem doncs traduïnt, intentant comprendre la nostra existència, el sensesentit i l'absurd de solucions polítiques brutals, que deixen cossos morts dintre els taüts. Torner és ara un cartògraf que mapa el que és visible i allò invisible en la seva cartografia oculta.

Els símbols de Zagajewski, incorporats a la geografia poètica de Torner, eviten i posposen la brutalitat real del món. Torner, per contra, intenta acostar-s'hi apassionadament, per veure i per comprendre: "Què vol dir què vull dir què vols dir". Però, oportunament, tots dos es troben indefensos en el seu intent de traduir la realitat d'avui, el mon d'avui, el món de l'Europa d'ara, dins l'oculta geografia de la poesia. Les coses, amb les seves profundes arrels dins la història i l'experiència humana, segueixen avançant, la roda de la història segueix girant també els diumenges d'estiu assolellats. No s'hi pot fer res, com Beckett diu a la primera ratlla del seu Tot esperant Godot. D'acord, però quan entenem que
els viatges, qualsevol viatge
no eren res més que mística per a debutants

aleshores capim moltes coses i la geografia oculta esdevé, de sobte, visible. I tots nosaltres, gent de l'escriptura, la lectura, la traducció i la destraducció, ens sentim molt propers a

el petit rossinyol que assajava la seva recitació
a frec de l'autopista


com Carles ho escriu en el seu poema (i així acabo la meva resposta, també, poèticament).

DRAGO JANčAR

dilluns, d’octubre 20, 2008

Cafè Europa-L'Havana al festival Kosmopolis



Molts dels poemes de La núvia d'Europa són poemes d'encàrrec. I alguns fruit d'encàrrecs totalment inesperats. Com el d'ara fa quatre anys. Em trucà Bashkim Shehu, l'escriptor albanès acollit en terres catalanes, per demanar-me que participés a la sessió del Cafè Europa que es celebrava en el marc del festival Kosmopolis del 2004. Avui, dos dies abans que s'inauguri l'edició del 2008 del festival, em torna a la memòria la petició de Bashkim: "Et demano que en un diàleg amb escriptors de Cuba i de l'Europa de l'Est (Albània, Rússia, Eslovènia, Polònia...), ens parlis de la geografia oculta dels teus poemes. De la teva relació amb Bòsnia i altres països de l'Europa de l'Est." Amb en Bashkim ens coneixíem bé, havíem coïncidit nombroses vegades en sessions dedicades a parlar dels escriptors perseguits (recordo un cicle a diverses biblioteques de Barcelona); ell parlava des de l'experiència del Parlament Internacional d'Escriptors, jo ho feia des de la del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN interna- cional. "El Cafè Europa combina debats i música, i totes les intevencions dels participants formen part d'un diàleg. A tu et tocarà respondre breument a la intervenció que hi farà l'escriptor cubà Jorge Ferrer. I, en un altre moment del debat, al cap d'una estona, quan tu ens expliquis quina relació téns amb l'Europa de l'Est, et respondrà el narrador eslovè Drago Jančar." Vaig agrair la invitació: aquest diàleg em va interessar d'immediat.



Però el més sorprenent de la petició del Bashkim va venir a continuació: "Per parlar de la geografia oculta dels teus poemes pots triar la manera que més t'agradi: una petita ponència, una lectura comentada de poemes teus o dels textos que vas escriure durant la guerra de Bòsnia, un text curt de ficció,... i fins i tot, si t'hi veus amb cor, podríes escriure un poema. Un poema llarg, és clar, perquè la teva intervenció ha de durar vint minuts." En penjar el telèfon vaig adonar-me de la magnitud de l'encàrrec. Una petició així és com un mandat: calia respondre amb un poema, és clar, un poema de vint minuts. Sis mesos després, vaig llegir al Kosmopolis Destraduir Europa, un poema llarg entorn del qual es van anar articulant tot de poemes escrits abans i escrits després d'aquell moment, donant forma a La núvia d'Europa. Entre els links del marge dret hi trobareu les traduccions a l'anglès i l'espanyol del poema que van fer-ne els organitzadors del Kosmopolis per tal que es pogués establir el diàleg volgut a la sessió del Cafè Europa-L'Havana.

dimecres, d’octubre 15, 2008

Rapala i La núvia d'Europa



"Encara la poesia". 
Conversa amb Carles Torner (La núvia d'Europa, Edicions 62, 2008) 
i Jaume Subirana (Rapala, Edicions 62, 2007). 

Presentació i moderació: Manel Ollé


Dijous 23 d'Octubre de 2008, 19 h.
Aula 13.001 (edifici Ramon Turró), 
Universitat Pompeu Fabra

dimarts, d’octubre 14, 2008

Transparència a la fira del llibre

En una superfície transparent
amb lletres grans com el teu puny
hem fet escriure uns versos
de Ramon Llull:

Digues, foll, ¿qui sap més d’amor,
aquell que en té plaer
o aquell que en té sofrences
i llanguiments?


tu seus darrere les paraules
em mires entre línies
es van fonent els segles
et text es llegeix bé
tot i que et mous a l’altra banda

així que en llegir els versos
llegeixo alhora els teus cabells
que els tradueixen
els llavis el somriure de reüll
i vaig imaginant

plaer i sofrença
follia i llanguiment

benvolguda figura
traductora de Llull
rere el vers transparent
jo vaig llegint rengles avall
damunt la brusa escrita

la coma entre els botons
l’interrogant perdut
pels plecs com d’una túnica
l’accent en una mà
l’apòstrof d’una cella

plaer i sofrença
follia i llanguiment

fa set-cents anys
i avui mateix
el crit la llengua antiga
la veu que es tradueix
temps a través

i et crea i em recrea
amb aquest vers que clama
l’íntim desassossec
mentre jo et rellegeixo
cos a cos vers a vers

plaer i sofrença
follia i llanguiment

Respongué i digué
que amb l’un sens l’altre no hi haurà
amorós coneixement.

dissabte, d’octubre 11, 2008

Al Mundo


(...) "Contra la por, la veritat del crit" diu el vers final de Divisa. I el cas és que "la veritat del crit" apunta en molts altres poemes de l'obra. Aquest és un vessant molt remarcable de la poesia de Torner: el compromís amb la dignitat humana, amb la llibertat. Que es formalitza de diverses maneres: en una artització del clam humà; en l'exposició d'un sentiment religiós profund; en la denúncia de la barbàrie; en la renovació de la confiança -malgrat tot- en la paraula. El poeta ha assajat formes diverses d'expressar tots aquests neguits i el poema final, adreçat a Jordi Sarsanedas, té, encara, la virtut de proposar una poètica afí a la de l'autor de Cor meu, el món, hereva en gran mesura de la d'aquell. Però particularment és la faceta que menys em satisfà de la seva poesia; la que em suscita més dubtes, més reserves. 

(...) A mi, però, el Torner que més m'agrada és el del poema epifànic, amb unes imatges clares i sense cap llast retòric. Cançó de bressol vora la mar o Epigrama per a la tomba grega de Maria Àngels Anglada, dedicat a l'hel·lenista Eusebi Ayensa, són, posem per cas, poemes menors, de circumstàncies, però resolts amb una gràcia gairebé manentiana. Entre els d'homenatge, el que dedica a Maria Mercè Marçal em convenç molt menys que el que dedica a Yael Langella, una de les peces magistrals del recull: La camioneta vermella. En aquest poema, el lector podrà apreciar la destresa de Torner a l'hora d'utilitzar la polimetria, el seu gust per la llengua, la saviesa en la construcció del poema... De tema fúnebre, acaba esdevenint una reflexió commovedora sobre el curs de la vida -hi ha, aquí, una vibració de l'emoció que no trobo, per exemple, en els poemes dedicats a la periodista russa. (...)

Jordi Llavina, "El compromís poètic de Carles Torner", El mundo, 10/10/2008
Aquí podreu descarregar aquí la crítica sencera en pdf

dijous, d’octubre 09, 2008

Ni un crit, i tot és crit.


Amb aquest vers acabava Bartomeu Fiol l'article que publicà ahir al diari Balears sobre La núvia d'Europa. És l'últim vers de la primera estrofa del poema "Destraduir Europa", i és un vers robat. El vaig sentir per primera vegada en un recital a Palma, en el qual participaven una vintena de poetes d'arreu del món, durant la inauguració d'un encontre del PEN internacional. La lectura que Sarsanedas va fer del seu poema "Almadrava" -que anys més tard inclouria al llibre Cor meu, el món- m'estremí. Em parlava de tot el silenci acumulat damunt els crims de Bòsnia i de Timor Oriental, per testimoniar dels quals alguns dels escriptors de l'encontre havien viatjat des de molt lluny:

Aquesta negació, la muralla profunda,
no la veus i et fereix.

Gernació tumultuosa, tot un poble
armat de llum. La llum es trenca,
vidre damunt la pell i els músculs
debades poderosos.
Tant de vida de sobte rebullint,
llum cega, encabritada,
reguitnant. Rebutja i torna a rebutjar
la nit imperiosa que l’aferra.
Ni un crit, i tot és crit. 
(...)

Amb els anys, vaig escriure un parell d'articles sobre "Almadrava", i Sarsanedas va ser conscient que els seus versos em feien companyia.


L'any 2000 el PEN celebrà el seu congrés internacional a Moscou, i tot els debats van estar marcats per l'oposició a la guerra de Txetxènia i a la repressió de la llibertat d'expressió amb què s'iniciaven llavors els anys ferotges de Vladimir Putin. Günter Grass hi llegí el seu manifest: "Mai més callats." Vaig tenir la pensada de demanar-li que em deixés fotografiar-lo sostenint el "Mai més callats" escrit per ell mateix en una pàgina blanca. I vaig demanar tot seguit a una vintena més d'autors d'arreu del món que fessin el mateix, sostenint el full on havien escrit un vers o una frase breu referits a la guerra i al silenci que Putin estava aconseguint d'imposar a qui en volgués donar notícia. En tornar a Barcelona ho vaig demanar a Jordi Sarsanedas -que no havia pogut viatjar a Moscou tot i ser president del PEN català-, i ell no trigà gens a decidir amb quin vers volia deixar-se fotografiar per parlar de la guerra de Txetxènia.



dimecres, d’octubre 08, 2008

Al Balears


(...) Però entre els millors poemes del llibre cal destacar també Rut desvetllada, un homenatge a Maria Mercè Marçal, La camioneta vermella, en record de Yael Langella —la poeta jueva que practicava un caramull de llengües, entre elles el català, en el qual ens ha deixat nou poemes inèdits—, i Baula, el poema que clou el llibre, dedicat a Jordi Sarsanedas.
Per descomptat, no és d’estranyar —donat el vell compromís de l’autor amb la causa de les minories musulmanes de l’antiga Iugoslàvia, recordem el seu poemari Viure desprès— trobar-nos amb sengles traduccions de textos de Joseph Brodsky,
Cançó de Bòsnia, i Czeslaw Milosz, Sarajevo, així com igualment un considerable poema en prosa propi, La biblioteca cremada, que és un petit monument oral a la de Sarajevo, incendiada en efecte per les bombes sèrbies.
Mancaria encara provar de donar alguna idea al lector sobre la importància del poema més llarg del llibre,
Destraduir Europa, que ocupa nou pàgines però em manquen tant espai com forces. Sols indicaré que hi surten Sbrenica, Cracòvia i un poeta polonès, Zagajewski, que no conec, i encara que la primera estrofa d’aquest llarg poema acaba amb aquest vers: "ni un crit, i tot és crit".

Bartomeu Fiol, "Contra la por, la veritat del crit",
Balears, 8/10/2008
>Aquí podeu llegir la ressenya sencera en pdf

dimarts, d’octubre 07, 2008

In memoriam

                Perla


- Si tu escrius la veritat,
deien a l’amiga un dia,
viuràs amb pena i turment,
moriràs amb ignomínia.

-De tal manera ho entenc,
així ella responia,
que si opto per callar
o per escampar mentides,
seré servida per tots,
escriuré sense cap brida
i em lloarà l’enemic
de l’Estimat de ma vida.

dissabte, d’octubre 04, 2008

El 7 d'octubre fa dos anys


Els quatre primers poemes de La núvia d'Europa són un homenatge a Anna Politkòvskaia, la periodista russa que va ser assassinada ara fa dos anys per haver revelat incansablement, en llibres i articles, els crims de l'exèrcit rus a Txetxènia. Amb el PEN Català vam convidar Anna a venir repetidament a Barcelona, i la vaig trobar també als congressos internacionals del PEN des del 2001. Arran d'aquell primer encontre a Londres li vaig escriure aquesta carta, publicada a L'arca de Babel.

divendres, d’octubre 03, 2008

Al web

Aquesta és la fitxa de La núvia d'Europa al web d'Edicions 62

dijous, d’octubre 02, 2008

La coberta