dijous, de setembre 24, 2009

25 anys de la mort de Joan Vinyoli




Autoretrat de la literatura catalana als vuit-cents anys



 

L’espai vermell s’omplí de llamps com sabres:

Joan Teixidor trobà un text del Blanquerna,

retut, plorant, estès, tot ell gest de lloança

horitzontal. De sobte, allí,

estès a terra,

pregant per poder escriure el Llibre d’amic e Amat,

se sentí eixit. Diu Teixidor:

vull creure, ho necessito, aquesta frase:

Se sentí eixit”. Segueix: eixit,

emportat, raptat per la gran força.

 

Huracà, incendi, terratrèmol,

indefensió i llàgrimes

i el naixement després:

estès a terra en temps advers,

Joan Vinyoli va abraçar

Joan Teixidor i Ramon Llull

i els segrestà per sempre dins d’un vers:

“Talment ara, eixit,

que intento tot d’una

de fer un tot unit

amb sol, terra i lluna,

que d’aquest afany

que el meu cor altera

n’obtinc un alt guany:

ni vana quimera

ni condició

de mortal no em lliga,

sinó sols amor.”

 

Folch edità el llibre:

és Domini màgic.

I jo el vaig llegir:

vaig néixer després.

Abrigo el poema

amb el verb de Llull

dit per Teixidor,

Vinyoli autoritza

que jo en faci carn

d’aquest present d’ara,

en ple vendaval,

en ple temps profètic,

 

i m’estiri a terra,

retut, derrotat,

per dir i repetir:

Eixiu-me, Amic, Amat,

fins al país natal!

Eixiu-me aquí

on el verb té l’estada!

Eixiu-me dins l’amor!

Eixiu-me la mirada

fins al saber major! 

dimarts, de setembre 15, 2009

Miramar en francès

 Annie Bats ha fet aquesta bella traducció del poema:


Miramar


Ô les vers amis     qu'on va traduisant

d'une langue à l'autre,   qui formez cent fleuves

à travers l'Europe       changée en désert,

quand reprendrez-vous      le cours en amont

jusqu'à l'origine    et plus loin encore :

redevenant pluie   dans la nue, le ciel

qui vous a vu naître ?  Quand reviendrez-vous

rebroussant chemin    au sommet des puys,

rivières-frontières    sans éclats de sang

sans clameurs de guerre     tout juste irriguant  

la vie et la fête ?    Dites-moi, très chers,

à quand le retour     lavant les péchés

de tant de lectures    faites à contre-temps,

vers le grand pays    aux cent langues et plus,

vers le paradis ?

diumenge, de setembre 13, 2009

Miramar en neerlandès



O vertrouwde verzen,          die telkens weer van de ene

naar de andere taal     zijn vertaald en honderd stromen

vormen, dwars door Europa         dat aan woestijnvorming lijdt,

wanneer keren jullie nu eens terug  naar de vertaalde loop,

stroomopwaarts tot de bron,  en zelfs meer dan dat:

wanneer worden jullie  weer eens regen, wolk, hemel

die jullie wording was?         Wanneer keren jullie

nu eens op je schreden terug  naar de bergtop

en gaan jullie stromen       zonder krijgsgehuil

of bloedgeweld         en bevloeien jullie alleen

nog leven en levenslust?       Zeg mij maar eens, vriende,

wanneer komen jullie terug,         verschoond van zonden,

op al wat jullie lazen         op een ongelegen tijdstip

en wenden jullie je                naar het grote land met honderd talen

en meer: naar het paradijs.

         

Bob de Nijs ha traduït al neerlandès el poema:

Miramar                                                     

—Oh versos amics   que us van traduint

d’una en l’altra llengua             i formeu cent rius

a través d’Europa                     que es torna un desert,

¿quan remuntareu             el curs traduït

tornant a l’origen             i molt més enllà:

tornant a ser pluja,    al núvol, al cel

que us va veure néixer?             ¿Quan retornareu,

desfent el camí,           al cim de les serres,

fluint com fronteres             sense esclats de sang,

sense crits de guerra, només irrigant

la vida i la festa?            Digueu-me, estimats,

¿quan us girareu,             rentant els pecats

de tantes lectures             fetes a deshora,

cap al gran país             de més de cent llengües,

cap al paradís?