Durant les
llargues nits en blanc
del seu
exili,
rememorava
els cops rebuts, la sang,
la por i els
crits d’auxili
quan assaltà
la tropa.
Reveia de
retop
els ulls
oberts com plats de sopa
de tants
infants incrèduls que l’home fos un llop.
Josep parlava
amb la foguera
crepitant:
“Bona nit, memòria!
Porta’m altra
vegada la fal·lera
de protegir
el nadó i la seva glòria:
que sigui el
príncep de la pau!”
Josep parlava amb els estels fugaços:
“Des del país
on el meu poble va ser esclau,
tu que ens
guies els passos,
bona nit,
esperança!
Retorna’ns
les paraules per dir-nos el futur.”
Josep
endevinava la frisança
de la claror
en l’obscur:
“Bon dia,
veritat!
Cobreix de
llum Maria
i l’infant
que hem salvat.”
Marc Chagall Església de Fraümunster, Zürich