diumenge, de desembre 24, 2017

A l’Egipte




   Durant les llargues nits en blanc
   del seu exili,
   rememorava els cops rebuts, la sang,
   la por i els crits d’auxili
   quan assaltà la tropa.
   Reveia de retop
   els ulls oberts com plats de sopa
   de tants infants incrèduls que l’home fos un llop.

   Josep parlava amb la foguera
   crepitant: “Bona nit, memòria!
   Porta’m altra vegada la fal·lera
   de protegir el nadó i la seva glòria:
   que sigui el príncep de la pau!”

   Josep  parlava amb els estels fugaços:
   “Des del país on el meu poble va ser esclau,
   tu que ens guies els passos,
   bona nit, esperança!
   Retorna’ns les paraules per dir-nos el futur.”

   Josep endevinava la frisança
   de la claror en l’obscur:  
   “Bon dia, veritat!
   Cobreix de llum Maria
   i l’infant que hem salvat.”

Marc Chagall                       Església de Fraümunster, Zürich