Ha estat llarg, el diluvi.
Baixeu de l’arca, doncs, damunt la terra ferma,
i repobleu el món:
versos apresos de memòria,
tots els colors del verd,
ganes d’assajar una partitura,
temps per a la pregària,
nuesa oferta amorosament,
cura d’infants, primeres paraules,
indignació davant la indiferència,
esgarrifança d’escoltar.
Us espera la terra sencera: selves, deltes,
cementiris, catedrals, pobles deshabitats
que van sorgint sota les aigües.
Baixeu, baixeu, que us necessiten: gest de lloança,
desig de ballar, benaurances,
humilitat, celebració,
cançons de bressol en sis mil llengües,
icones que camineu,
carícies imminents,
mirada que caves la llum del bosc,
lectura i relectura,
alfabets de l’espera,
festa de l’abundància,
revolta contra la injustícia,
destresa a consolar.
Jo restaré aquí per fer la crònica
del vostre perenne desembarcament.
Baixeu, baixeu, no tingueu por: saviesa
de seure al costat d’un malalt,
amor encara inconfessat,
paciència amb els silenciosos,
profecies que sortiu inesperadament al pas,
infinites maneres de brindar,
cant d’un ocell desconegut,
frec de la mà que toca la cintura,
visita inesperada, perdó gratuït,
rentat dels peus del foraster,
anhel, gratitud, melodia,
crida interior, salm, compassió,
pluja intensa i silenci de després,
presència subtil d’una brisa suau,
metàfores que mai no caduqueu,
mà que sosté.
En honor dels infants que hem tornat a ser
després de la tempesta,
baixeu de l’arca també vosaltres, de dos en dos,
petites figures bíbliques
que doneu raó de la vida quotidiana:
Zacaries amb l’àngel del mutisme,
Sulamita i l’espòs,
Andreu que reconeix Jesús,
Magdalena que vol tocar amb els dits
el Crist ressuscitat,
els dos deixebles d’Emaús,
Pere i les llengües de pentecosta,
Maria darrere Gabriel,
Pau amb el seu cavall,
Joan Baptista amb el botxí,
Jonàs amb el gran peix,
Marta i Maria i Llàtzer i tu mateix
que escoltes i vas baixant de l’arca
junt amb totes les criatures
i al capdavant Noè amb el colom de la pau a l’espatlla,
que trepitja terra eixuta,
mira aquest nou paisatge i diu:
“Baixeu, baixeu de dos en dos,
torneu-los l’esperança,
sigueu testimonis del risc,
rieu, balleu, canteu, ploreu,
que el món ha estat salvat.”
