Profeta
Sospesa’l bé. I escolta’l:
el còdol crida.
Jo sento el crit i el rei hi és sord
i la disputa aixeca un cop de vent,
un vendaval que fuig i em deixa sol
aquí, amb un còdol desconsol
que em crida als dits i flames,
flames pertot.
El vent neix de la pedra:
en el secret del còdol,
al cor del seu silenci,
batega la paraula.
