Car prou que tinc present
amb quina irrebatible intimitat,
amb quina radical convicció,
sóc cada còdol de la glera,
l’un darrera l’altre, tots.
No sé com.
Demà farà dos anys que morí Jordi Sarsanedas. Aquesta cita del seu poema "Cada còdol de la glera" clou La núvia d'Europa. Durant força temps, abans que s'imposés la núvia, No sé com va ser un títol provisional del llibre. Fa anys, vaig escriure aquest article sobre el mateix poema (recollit al llibre L'arca de Babel).
