Al Mundo

(...) "Contra la por, la veritat del crit" diu el vers final de Divisa. I el cas és que "la veritat del crit" apunta en molts altres poemes de l'obra. Aquest és un vessant molt remarcable de la poesia de Torner: el compromís amb la dignitat humana, amb la llibertat. Que es formalitza de diverses maneres: en una artització del clam humà; en l'exposició d'un sentiment religiós profund; en la denúncia de la barbàrie; en la renovació de la confiança -malgrat tot- en la paraula. El poeta ha assajat formes diverses d'expressar tots aquests neguits i el poema final, adreçat a Jordi Sarsanedas, té, encara, la virtut de proposar una poètica afí a la de l'autor de Cor meu, el món, hereva en gran mesura de la d'aquell. Però particularment és la faceta que menys em satisfà de la seva poesia; la que em suscita més dubtes, més reserves. 

(...) A mi, però, el Torner que més m'agrada és el del poema epifànic, amb unes imatges clares i sense cap llast retòric. Cançó de bressol vora la mar o Epigrama per a la tomba grega de Maria Àngels Anglada, dedicat a l'hel·lenista Eusebi Ayensa, són, posem per cas, poemes menors, de circumstàncies, però resolts amb una gràcia gairebé manentiana. Entre els d'homenatge, el que dedica a Maria Mercè Marçal em convenç molt menys que el que dedica a Yael Langella, una de les peces magistrals del recull: La camioneta vermella. En aquest poema, el lector podrà apreciar la destresa de Torner a l'hora d'utilitzar la polimetria, el seu gust per la llengua, la saviesa en la construcció del poema... De tema fúnebre, acaba esdevenint una reflexió commovedora sobre el curs de la vida -hi ha, aquí, una vibració de l'emoció que no trobo, per exemple, en els poemes dedicats a la periodista russa. (...)

Jordi Llavina, "El compromís poètic de Carles Torner", El mundo, 10/10/2008

Aquí podreu descarregar aquí la crítica sencera en pdf