Molts dels poemes de La núvia d'Europa són poemes d'encàrrec. I alguns fruit d'encàrrecs totalment inesperats. Com el d'ara fa quatre anys. Em trucà Bashkim Shehu, l'escriptor albanès acollit en terres catalanes, per demanar-me que participés a la sessió del Cafè Europa que es celebrava en el marc del festival Kosmopolis del 2004. Avui, dos dies abans que s'inauguri l'edició del 2008 del festival, em torna a la memòria la petició de Bashkim: "Et demano que en un diàleg amb escriptors de Cuba i de l'Europa de l'Est (Albània, Rússia, Eslovènia, Polònia...), ens parlis de la geografia oculta dels teus poemes. De la teva relació amb Bòsnia i altres països de l'Europa de l'Est." Amb en Bashkim ens coneixíem bé, havíem coïncidit nombroses vegades en sessions dedicades a parlar dels escriptors perseguits (recordo un cicle a diverses biblioteques de Barcelona); ell parlava des de l'experiència del Parlament Internacional d'Escriptors, jo ho feia des de la del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN interna- cional. "El Cafè Europa combina debats i música, i totes les intevencions dels participants formen part d'un diàleg. A tu et tocarà respondre breument a la intervenció que hi farà l'escriptor cubà Jorge Ferrer. I, en un altre moment del debat, al cap d'una estona, quan tu ens expliquis quina relació téns amb l'Europa de l'Est, et respondrà el narrador eslovè Drago Jančar." Vaig agrair la invitació: aquest diàleg em va interessar d'immediat.
Però el més sorprenent de la petició del Bashkim va venir a continuació: "Per parlar de la geografia oculta dels teus poemes pots triar la manera que més t'agradi: una petita ponència, una lectura comentada de poemes teus o dels textos que vas escriure durant la guerra de Bòsnia, un text curt de ficció,... i fins i tot, si t'hi veus amb cor, podríes escriure un poema. Un poema llarg, és clar, perquè la teva intervenció ha de durar vint minuts." En penjar el telèfon vaig adonar-me de la magnitud de l'encàrrec. Una petició així és com un mandat: calia respondre amb un poema, és clar, un poema de vint minuts. Sis mesos després, vaig llegir al Kosmopolis Destraduir Europa, un poema llarg entorn del qual es van anar articulant tot de poemes escrits abans i escrits després d'aquell moment, donant forma a La núvia d'Europa. Entre els links del marge dret hi trobareu les traduccions a l'anglès i l'espanyol del poema que van fer-ne els organitzadors del Kosmopolis per tal que es pogués establir el diàleg volgut a la sessió del Cafè Europa-L'Havana.
