La poesia no és un univers on cada sentit simple pugui o degui ser traduït en llenguatge comú. Destraduir Europa és un poema escrit a diferent nivells, la principal metàfora hi és subterrània, literària: geografia oculta: Torner diu --o més ben dit Bashkim en el seu poema diu:
quina geografia oculta
recorre els versos que ara escric.
Aleshores el poeta agafa la pala, es posa el casc d'espeleòleg, encén la lot dels salms i comença a anar cap al fons, més fondo, més... i el que hi troba no és cap paisatge plaent: memòries de les nostres violències, els taüts de Vukovar i Srebrenica. No es tracta pas del que resta d'una història llunyana, no és arqueologia, sinó que és motiu de meditació humana i de compassió per part d'un poeta sensible. Però a l'exterior, a la superfície, damunt la terra, el dia és assolellat: és un dia plaent, la llum és generosa, un diumenge d'agost.
Un altre poeta, Adam Zagajewski, ha copsat en un llibre el títol Mística per a debutants i comença a escriure la seva reflexió en un petit, senzill moment de la història contemporània d'Europa:
i el xiuxiueig de les converses d'intimidats turistes
de l'Europa de l'Est, que ara en diuen Central,
(...)
i el sistemàtic, lent crepuscle
esborrant els contorns de cases medivals
(...)
Dos poetes s'han tobat, un poema es submergeix en l'altre, de sobte som fora del temps i la geografia, som en un paisatge de símbols i de metàfores, i estem doncs traduïnt, intentant comprendre la nostra existència, el sensesentit i l'absurd de solucions polítiques brutals, que deixen cossos morts dintre els taüts. Torner és ara un cartògraf que mapa el que és visible i allò invisible en la seva cartografia oculta.
Els símbols de Zagajewski, incorporats a la geografia poètica de Torner, eviten i posposen la brutalitat real del món. Torner, per contra, intenta acostar-s'hi apassionadament, per veure i per comprendre: "Què vol dir què vull dir què vols dir". Però, oportunament, tots dos es troben indefensos en el seu intent de traduir la realitat d'avui, el mon d'avui, el món de l'Europa d'ara, dins l'oculta geografia de la poesia. Les coses, amb les seves profundes arrels dins la història i l'experiència humana, segueixen avançant, la roda de la història segueix girant també els diumenges d'estiu assolellats. No s'hi pot fer res, com Beckett diu a la primera ratlla del seu Tot esperant Godot. D'acord, però quan entenem que
els viatges, qualsevol viatge
no eren res més que mística per a debutants
aleshores capim moltes coses i la geografia oculta esdevé, de sobte, visible. I tots nosaltres, gent de l'escriptura, la lectura, la traducció i la destraducció, ens sentim molt propers a
el petit rossinyol que assajava la seva recitació
a frec de l'autopista
com Carles ho escriu en el seu poema (i així acabo la meva resposta, també, poèticament).
DRAGO JANčAR
i el xiuxiueig de les converses d'intimidats turistes
de l'Europa de l'Est, que ara en diuen Central,
(...)
i el sistemàtic, lent crepuscle
esborrant els contorns de cases medivals
(...)
Dos poetes s'han tobat, un poema es submergeix en l'altre, de sobte som fora del temps i la geografia, som en un paisatge de símbols i de metàfores, i estem doncs traduïnt, intentant comprendre la nostra existència, el sensesentit i l'absurd de solucions polítiques brutals, que deixen cossos morts dintre els taüts. Torner és ara un cartògraf que mapa el que és visible i allò invisible en la seva cartografia oculta.
Els símbols de Zagajewski, incorporats a la geografia poètica de Torner, eviten i posposen la brutalitat real del món. Torner, per contra, intenta acostar-s'hi apassionadament, per veure i per comprendre: "Què vol dir què vull dir què vols dir". Però, oportunament, tots dos es troben indefensos en el seu intent de traduir la realitat d'avui, el mon d'avui, el món de l'Europa d'ara, dins l'oculta geografia de la poesia. Les coses, amb les seves profundes arrels dins la història i l'experiència humana, segueixen avançant, la roda de la història segueix girant també els diumenges d'estiu assolellats. No s'hi pot fer res, com Beckett diu a la primera ratlla del seu Tot esperant Godot. D'acord, però quan entenem que
els viatges, qualsevol viatge
no eren res més que mística per a debutants
aleshores capim moltes coses i la geografia oculta esdevé, de sobte, visible. I tots nosaltres, gent de l'escriptura, la lectura, la traducció i la destraducció, ens sentim molt propers a
el petit rossinyol que assajava la seva recitació
a frec de l'autopista
com Carles ho escriu en el seu poema (i així acabo la meva resposta, també, poèticament).
DRAGO JANčAR
