Ni un crit, i tot és crit.

Amb aquest vers acabava Bartomeu Fiol l'article que publicà ahir al diari Balears sobre La núvia d'Europa. És l'últim vers de la primera estrofa del poema "Destraduir Europa", i és un vers robat. El vaig sentir per primera vegada en un recital a Palma, en el qual participaven una vintena de poetes d'arreu del món, durant la inauguració d'un encontre del PEN internacional. La lectura que Sarsanedas va fer del seu poema "Almadrava" -que anys més tard inclouria al llibre Cor meu, el món- m'estremí. Em parlava de tot el silenci acumulat damunt els crims de Bòsnia i de Timor Oriental, per testimoniar dels quals alguns dels escriptors de l'encontre havien viatjat des de molt lluny:

Aquesta negació, la muralla profunda,

no la veus i et fereix.

Gernació tumultuosa, tot un poble

armat de llum. La llum es trenca,

vidre damunt la pell i els músculs

debades poderosos.
Tant de vida de sobte rebullint,
llum cega, encabritada,
reguitnant. Rebutja i torna a rebutjar
la nit imperiosa que l’aferra.
Ni un crit, i tot és crit. 

(...)

Amb els anys, vaig escriure un parell d'articles sobre "Almadrava", i Sarsanedas va ser conscient que els seus versos em feien companyia.


L'any 2000 el PEN celebrà el seu congrés internacional a Moscou, i tot els debats van estar marcats per l'oposició a la guerra de Txetxènia i a la repressió de la llibertat d'expressió amb què s'iniciaven llavors els anys ferotges de Vladimir Putin. Günter Grass hi llegí el seu manifest: "Mai més callats." Vaig tenir la pensada de demanar-li que em deixés fotografiar-lo sostenint el "Mai més callats" escrit per ell mateix en una pàgina blanca. I vaig demanar tot seguit a una vintena més d'autors d'arreu del món que fessin el mateix, sostenint el full on havien escrit un vers o una frase breu referits a la guerra i al silenci que Putin estava aconseguint d'imposar a qui en volgués donar notícia. En tornar a Barcelona ho vaig demanar a Jordi Sarsanedas -que no havia pogut viatjar a Moscou tot i ser president del PEN català-, i ell no trigà gens a decidir amb quin vers volia deixar-se fotografiar per parlar de la guerra de Txetxènia.